Un tast per a poetes: Jordi Cornudella

Alfonso Guerrero 26 (2009)

És tot que es repeteix:
el borronar del cep,

la creixença del pàmpol

i la flor del raïm;

es repeteix el tomb

perfecte de l’anyada,

la verema i el fosc

repòs dins el celler.

I es repeteix l’aguait

del tastador que mira,

i ensuma, i en un glop

degusta el repetir-se

antiquíssim d’un vi

que s’assembla a nosaltres.

Som això: transparència

nascuda dels ferments

a les bótes de l’ànima.

Som el sauló i l’onada

de sempre, ni que sigui

per un moment només:

l’instant en què oblidem

l’afany de ser distints

i repetim el gest

d’acostar-nos la copa

altre cop fi ns als llavis. 

Jordi Cornudella. Poema extret de Papers de vi, setembre 2008, núm. 293.

Qui és qui: Jordi Cornudella Associació d'escriptors en llengua catalana: Jordi Cornudella

Vins d'Alella

• Bodega Joaquin Batlle
• Papers de vi

Anacreont

Portrait du poète grec Anacréon de Téos. Marbre, œuvre romaine d'époque impériale (IIe ou IIIe siècle)

La cultura literària del vi comença, per nosaltres, amb els grecs, que de molt antic van establir el costum de reunir-se al vespre (en el sympósion) per beure i cantar. Una bona part de la lírica grega arcaica és simposíaca: Està feta per ser cantada en aquestes reunions i, sovint, parla del vi (que solien diluir amb el doble d’aigua) i dels efectes que, bevent-ne, encara perseguim.

La mostra d’aquesta poesia, traduïda per Jordi Cornudella, és d’Anacreont (cap al 530 a.C.), partidari de la moderació.

La preparació de la festa

Corre, noi, va, porta l’aigua,

porta el vi i porta’ns garlandes

amb un tou de flors trenades,

que és amb Eros que boxejo.

Les mesures del vi

Vinga, noi, serveix la gerra,

que d’un glop l’envio tota:

fes la mescla de deu casses

d’aigua amb cinc de vi, perquè ara

pugui jo, una altra vegada,

sense excés donar-me a Bacos.

La mesura en el beure

No hi tornem, au, va, deixem-ho!

Prou d’estrèpit i cridòria:

no hem de beure el vi a l’escita,

sinó fer glopades curtes

i entonar cançons alegres. 

Introducció i textos extrets de Papers de vi, setembre 2008.

Traducció de Jordi Cornudella.

Més de Jordi Cornudella: CLIQUEU-HI.

Sobre Anacreont Viquipèdia: Anacreont Jordi Cornudella: Alguns fragment d'Anacreont Perseus Digital Library, la mayor base de textos griegos y latinos Lista de Autores y Obras del Diccionario Griego-Español Anacreonte, «Oda del amor» Suidas, la enciclopedia bizantina del siglo XI on-line L´Année Philologique, enciclopedia bibliográfica del mundo clásico que recoge todo lo publicado cada año (disponible en Red e impreso)

Dos fragment d’Alceu

Alma-Tadema, Lawrence (1881). Sappho and Alcaeus oil on canvas

La cultura literària del vi comença, per nosaltres, amb els grecs, que de molt antic van establir el costum de reunir-se al vespre (en el sympósion) per beure i cantar. Una bona part de la lírica grega arcaica és simposíaca: Està feta per ser cantada en aquestes reunions i, sovint, parla del vi (que solien diluir amb el doble d’aigua) i dels efectes que, bevent-ne, encara perseguim. 

La mostra d’aquesta poesia, traduïda per Jordi Cornudella, és d’Alceu (cap al 600 a.C.), partidari de l’excés.

Per oblidar les penes

Bevem. ¿Què hem d’esperar les torxes? Queda un dit[1]

de dia. Amic, treu les grans copes decorades...

El vi, en efecte, el fi ll de Sèmele i de Zeus[2]

el va donar als humans per oblidar les penes.

Per un got d’aigua posa’n dos de vi, ben plens,

i que una copa empenyi l’altra...

Invitació a la borratxera

Beu i emborratxa’t amb mi, Melanip. ¿O és que et penses

que quan hagis passat el revolt Aqueront[3]

podràs veure mai més la llum clara del sol?

Vinga, va, deixa córrer els afanys de grandesa:

que el rei Sísif[4] mateix, el fi ll d’Èol,

que era l’home més llest, va pensar que podia a la mort,

però tot i saber-la tan llarga, quan fou el seu fat

de creuar l’Aqueront per segona vegada, li va adjudicar

un treball penosíssim el rei fi ll de Cronos[5]

a baix, sota terra. Doncs vinga: no hi pensis.

És avui, si de cas, quan som joves, que ens cal entomar

el que sigui que un déu ens atorgui.

Introducció i textos extrets de Papers de vi, setembre 2008.

Traducció de Jordi Cornudella.

Més de Jordi Cornudella: CLIQUEU-HI.

Sobre Alceu Wikipedia: Alceo de Mitilene Alguns fragments d'Alceu (en inglés) Perseus Digital Library, la mayor base de textos griegos y latinos Lista de Autores y Obras del Diccionario Griego-Español Suidas, la enciclopedia bizantina del siglo XI on-line"

---

[1] El dit era la unitat mínima de mesura de longitud.

[2] Els fills de Sèmele i de Zeus és Dionís, el déu del vi.

[3] Aqueront és el riu que cal travesear per arribar al món dels morts.

[4] Amb una argúcia, Sísif va aconseguir tornar del món dels morts i viure molts anys de propina; quan va morir per segon cop, el van condemnar a empènyer muntanya amunt una roca que, quan era al cim, rodolava de nou fi ns a baix.

[5] El fi ll de Cronos tant pot ser Hades, déu del regne dels morts, com Zeus mateix.