I
Si l’espai és ple de mons
que tot just es veuen,
i tots ells són tan rodons
com els savis creuen:
digueu doncs que lo de dalt
és com qui diria
un raïm tan colossal
que per mi el voldria.
II
Qui fos l’amo de l’abim
que aquest món rodeja
i on madura el gran raïm
que em fa tanta enveja!
De la vinya del Senyor
jo l’arrencaria
i en faria un vi millor
que la malvasia.
III
El mal és que en acabant
de ben trepitjar-lo
no tindria un bot prou gran
on poder guardar-lo…
Però bah! no és aqueix grop
lo que em detindria;
me’l beuria d’un sol glop
i m’hi tombaria.
Apel·les Mestres (1922). Totes les cançons. Barcelona: Editorial Selecta.
Sobre l'autor: Pòrtic
