Dos fragment d’Alceu

Alma-Tadema, Lawrence (1881). Sappho and Alcaeus oil on canvas

La cultura literària del vi comença, per nosaltres, amb els grecs, que de molt antic van establir el costum de reunir-se al vespre (en el sympósion) per beure i cantar. Una bona part de la lírica grega arcaica és simposíaca: Està feta per ser cantada en aquestes reunions i, sovint, parla del vi (que solien diluir amb el doble d’aigua) i dels efectes que, bevent-ne, encara perseguim. 

La mostra d’aquesta poesia, traduïda per Jordi Cornudella, és d’Alceu (cap al 600 a.C.), partidari de l’excés.

Per oblidar les penes

Bevem. ¿Què hem d’esperar les torxes? Queda un dit[1]

de dia. Amic, treu les grans copes decorades...

El vi, en efecte, el fi ll de Sèmele i de Zeus[2]

el va donar als humans per oblidar les penes.

Per un got d’aigua posa’n dos de vi, ben plens,

i que una copa empenyi l’altra...

Invitació a la borratxera

Beu i emborratxa’t amb mi, Melanip. ¿O és que et penses

que quan hagis passat el revolt Aqueront[3]

podràs veure mai més la llum clara del sol?

Vinga, va, deixa córrer els afanys de grandesa:

que el rei Sísif[4] mateix, el fi ll d’Èol,

que era l’home més llest, va pensar que podia a la mort,

però tot i saber-la tan llarga, quan fou el seu fat

de creuar l’Aqueront per segona vegada, li va adjudicar

un treball penosíssim el rei fi ll de Cronos[5]

a baix, sota terra. Doncs vinga: no hi pensis.

És avui, si de cas, quan som joves, que ens cal entomar

el que sigui que un déu ens atorgui.

Introducció i textos extrets de Papers de vi, setembre 2008.

Traducció de Jordi Cornudella.

Més de Jordi Cornudella: CLIQUEU-HI.

Sobre Alceu Wikipedia: Alceo de Mitilene Alguns fragments d'Alceu (en inglés) Perseus Digital Library, la mayor base de textos griegos y latinos Lista de Autores y Obras del Diccionario Griego-Español Suidas, la enciclopedia bizantina del siglo XI on-line"

---

[1] El dit era la unitat mínima de mesura de longitud.

[2] Els fills de Sèmele i de Zeus és Dionís, el déu del vi.

[3] Aqueront és el riu que cal travesear per arribar al món dels morts.

[4] Amb una argúcia, Sísif va aconseguir tornar del món dels morts i viure molts anys de propina; quan va morir per segon cop, el van condemnar a empènyer muntanya amunt una roca que, quan era al cim, rodolava de nou fi ns a baix.

[5] El fi ll de Cronos tant pot ser Hades, déu del regne dels morts, com Zeus mateix.