dimecres, 24 de novembre de 2010

Dos fragment d’Alceu

Alma-Tadema, Lawrence (1881). Sappho and Alcaeus oil on canvas
La cultura literària del vi comença, per nosaltres, amb els grecs, que de molt antic van establir el costum de reunir-se al vespre (en el sympósion) per beure i cantar. Una bona part de la lírica grega arcaica és simposíaca: Està feta per ser cantada en aquestes reunions i, sovint, parla del vi (que solien diluir amb el doble d’aigua) i dels efectes que, bevent-ne, encara perseguim. 
La mostra d’aquesta poesia, traduïda per Jordi Cornudella, és d’Alceu (cap al 600 a.C.), partidari de l’excés.

Per oblidar les penes
Bevem. ¿Què hem d’esperar les torxes? Queda un dit[1]
de dia. Amic, treu les grans copes decorades...
El vi, en efecte, el fi ll de Sèmele i de Zeus[2]
el va donar als humans per oblidar les penes.
Per un got d’aigua posa’n dos de vi, ben plens,
i que una copa empenyi l’altra...
Invitació a la borratxera
Beu i emborratxa’t amb mi, Melanip. ¿O és que et penses
que quan hagis passat el revolt Aqueront[3]
podràs veure mai més la llum clara del sol?
Vinga, va, deixa córrer els afanys de grandesa:
que el rei Sísif[4] mateix, el fi ll d’Èol,
que era l’home més llest, va pensar que podia a la mort,
però tot i saber-la tan llarga, quan fou el seu fat
de creuar l’Aqueront per segona vegada, li va adjudicar
un treball penosíssim el rei fi ll de Cronos[5]
a baix, sota terra. Doncs vinga: no hi pensis.
És avui, si de cas, quan som joves, que ens cal entomar
el que sigui que un déu ens atorgui.
Introducció i textos extrets de Papers de vi, setembre 2008.

Traducció de Jordi Cornudella.

Més de Jordi Cornudella: CLIQUEU-HI.
[1] El dit era la unitat mínima de mesura de longitud.
[2] Els fills de Sèmele i de Zeus és Dionís, el déu del vi.
[3] Aqueront és el riu que cal travesear per arribar al món dels morts.
[4] Amb una argúcia, Sísif va aconseguir tornar del món dels morts i viure molts anys de propina; quan va morir per segon cop, el van condemnar a empènyer muntanya amunt una roca que, quan era al cim, rodolava de nou fi ns a baix.
[5] El fi ll de Cronos tant pot ser Hades, déu del regne dels morts, com Zeus mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT