 |
| Miraryver (2006). Taberna de los colores |
A l’entrar el primer que albirem és la gran paret, curulla de bótes i bocois apilats fins dalt el sostre, amb les seves aixetes com saludant-nos, al fons un petit taulell de marbre i al darrera la gran cambra de fred, de fusta vermellosa i llalutons daurats. Immediatament el nostre nas rep una potent sacsejada d’olor de vi barrejada amb vinagre, certament el terra és cobert, a peu de les bòtes, amb serradures de fusta que s’impregna del degoteig de les aixetes i el vi en contacte amb l’aire es torna vinagre i vet aquí l’olor que sentim. Però hi ha més ingredients en aquesta olor, la fusta amarada de les bótes, la característic flaire de les neveres, a cops algun olor de menjar, el fum del tabac i l’olor humana que incideix en els sons de xerrameca i a cops crits que sentim: som a la TAVERNA.
He tingut la sort de viure, encara e petit i també de jove, aquest món catedralici que foren les tavernes, avui gairebé desaparegudes o reciclades cara al turisme. La major part del vi que es consumia a ciutat, es despatxava en aquests establiments i la gent hi anava amb ampolles o garrafes i comprava el vi a doll, això sí, la varietat de vins era a cops extraordinària: no hi mancava mai el Priorat, potent i tànic, el blanc d’Alella, les garnatxes donces, ni el Gandesa, blanc potent de grau i un xic oxidat capaç de fer-te voltar el cap al primer porró, perquè a més de comprar vi a doll, es podia consumir allà mateix, habitualment en porrons de diferents mides o en xatos, petits gotets individuals. A més de vins, també hi havia aiguardents variats: brandi, anís, rom, ratafia... com que molts d’aquests llocs a més tenien cafetera o feien cafè de mitjónn, hom podia fer el cigaló i raig, o el cafè, copa i faria, doncs també s´h espatxava tabac.
Sans, Pere(2009). La cuina del vi (Apropament a la cultura del vi i la cuina a la Mediterrania). Editorial Comanegra, Barcelona 115-121.
_-_The_Olive_Trees_(1889).jpg)
