Pans i panets. Fotografia: Fina Masdéu (2011) |
De tots los pans que
ha posats
en la sua taula Amor,
sens dubte que és lo
millor
Cecília de Florejats.
Com de farina de roses
i de puríssima llet
d’aquí es segueixen
mil coses:
Una és que per a
menjar-lo,
com lo seu tendror és
tal,
mossegar-lo gens no
cal,
sinó ab los llavis
tocar-lo.
Quinze anys haurà que
es pastà
i, ab tot, vui està
tan fresc
que encara no hi ha
qui el llesc,
si bé qui ho desitja
hi ha!
Diuen que és pa i
ganivet
berenar de jove sastre;
no em vingués altre
desastre,
si a mi de aquest pa
em fos tret!
Si en la Canonja
donassen
d’esta manera de pans,
a fe que los capellans
tan males nits no
passassen.
Saborós és lo flaisà,
delicat lo francolí,
i estremadíssim bocí
és lo capó casolà:
menge quisvulla estos
plats,
i jo, sobre dos
sopetes
de aquest pa delicat
fetes,
un parell de ous
escumats.
Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona. Dins Poesia
eròtica i pornogràfica catalana del segle xvii. Barcelona 1985. Edicions
dels Quaderns Crema.
Sobre el rector de Vallfogona: auques
Sobre el rector de Vallfogona: auques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada