 |
| Tarda d'hivern darrere la finestra (2010). Fina Veciana |
Amb el cel de la
nit com un domàs
i les llums de Montblanc a l’horitzó,
com un silenci amfitrió,
l’ampolla de vi negre m’omple el vas.
La lluna i jo parlem front del balcó
sumptuós de la Conca. Quan se’n va,
em quedo amb els records, acompanyat
per l’escalfor entranyable del vi fosc.
Ell és de Solivella, on el perfuma
la marinada i l’ordre verd dels ceps.
Jo vinc -més espartà- de Sanaüja.
Però els dos som de la mateixa terra.
Al fons del meu esguard hi ha la foscor
de les vinyes després de la verema.
i les llums de Montblanc a l’horitzó,
com un silenci amfitrió,
l’ampolla de vi negre m’omple el vas.
La lluna i jo parlem front del balcó
sumptuós de la Conca. Quan se’n va,
em quedo amb els records, acompanyat
per l’escalfor entranyable del vi fosc.
Ell és de Solivella, on el perfuma
la marinada i l’ordre verd dels ceps.
Jo vinc -més espartà- de Sanaüja.
Però els dos som de la mateixa terra.
Al fons del meu esguard hi ha la foscor
de les vinyes després de la verema.
Joan Margarit. Tres poemes inèdits. http://www.nuvol.com/noticies/tres-poemes-inedits-de-joan-margarit/ (02.12.2012)
Margarit i la cuina: http://blogs.cuina.cat/semproniana/etiqueta/joan-margarit/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada