Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bíblia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bíblia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 d’agost del 2013

Paràbola del blat i el jull

Peter Brueghel el Viejo (1565): La cosecha. Metropolitan Museum of Art, Nueva York
24 Després els proposà aquesta altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp;
25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar.
26 Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull.
27 Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:
»--Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué:
»--Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»--¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon:
»--No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat.
30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."

(Mt, 13, 24-30) La Bíblia (1993): Nou Testament: Evangeli de Mateu, Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides.
Per llegir-ne més

divendres, 7 de gener del 2011

Els fills de Noè

Miguel Ángel (1509): Embriaguez de Noé. Fresco. Capilla Sixtina, Vaticano
18 Els fills de Noè que van sortir de l'arca eren Sem, Cam i Jàfet. Cam va ser el pare de Canaan.
19 A partir d'aquests tres fills de Noè, es va poblar tota la terra.
20 Noè va ser el primer a treballar la terra, i plantà una vinya.
21 Un dia, va beure vi, s'embriagà i es va despullar dins la tenda.
22 Cam, pare de Canaan, veié el seu pare nu i sortí a fer-ho saber als seus dos germans, que eren fora.
23 Sem i Jàfet van prendre un mantell, se'l posaren a les espatlles, entraren reculant a la tenda i van tapar el seu pare: com que avançaven mirant enfora, no el van veure nu.
24 Quan Noè es despertà de la seva embriaguesa i va saber el que li havia fet el seu fill petit,
25 digué:
--Maleït sigui Canaan!
Que sigui esclau dels esclaus dels seus germans!
26 I afegí:
--Beneït sigui el Senyor,
Déu de Sem!
Que Canaan sigui el seu esclau!
27 Que Déu eixampli Jàfet,
que l'acullin les tendes de Sem
i que Canaan sigui el seu esclau!
28 Després del diluvi, Noè va viure tres-cents cinquanta anys.
29 Morí a l'edat de nou-cents cinquanta anys.
(Gn, 9, 18-29). LA BÍBLIA (2003): Antic Testament. Gènesi, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides.
Text sencer
Nicolás Poussin: Diluvio, también conocido como Invierno, 1660-1664, , Museo del Louvre, París

Les noces de Canà


Gerard David. Les noces de Canà (1511). Museu del Louvre


1 El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús.

2 També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles.

3 Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:
--No tenen vi.

4 Jesús li respon:
--Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

5 La seva mare diu als servidors:
--Feu tot el que ell us digui.

6 Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.

7 Els diu Jesús:
--Ompliu d'aigua aquestes piques.
Ells les ompliren fins dalt.

8 Llavors els digué:
--Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.
Ells li'n portaren.

9 El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi

10 i li diu:
--Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.

11 Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

12 Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s'hi quedaren uns quants dies.

La Bíblia (1993): Nou Testament: Joan, 2, 1-12, Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides.



Contra l`embriaguesa

El borracho en Zarautz, Joaquín Sorolla
 
29 De qui són els ais? De qui els uis?
De qui les baralles? De qui els gemecs?
A qui van a parar les garrotades?
Qui té la mirada enterbolida?
 
30 El qui s'engormandeix amb la beguda,
que no para de fer el tastavins.
 
31 No miris el vi quan vermelleja,
quan fa l'ullet dintre la copa.
Tan suau com és quan entra,
 
32 i acaba mossegant com una serp,
picant com l'escurçó.
 
33 Els teus ulls veuran quimeres
i no et sortiran més que incoherències.
 
34 Et sentiràs com bressolat en alta mar,
com si et gronxessis en el pal major.
 
35 «M'han pegat, però no em fa mal!
M'han estovat, però no me'n sento!
Quan m'acabaré de desvetllar?
Encara tornaré a demanar vi!»
 
(Pr, 23, 29-35). LA BÍBLIA (1993): Antic Testament. Proverbis, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides

Per llegir-ne més

dijous, 16 de desembre del 2010

Temptacions de Jesús



Sacrificio y tentaciones de Cristo. Sandro Botticelli 
1 Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés.
2 Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam.
3 El temptador se li acostà i li digué:
--Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.
4 Però ell li va respondre:
--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

5 Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple.
6 i li diu:
--Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
7 Jesús li contestà:
--També diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
8 Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria
9 i li diu:
--Et donaré tot això si et prosternes i m'adores.
10 Li diu Jesús:
--Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.
11 Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.
 (Mt, 4, 1-11) LA BÍBLIA (1993): Nou Testament. Mateu, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya,  Societats Bíbliques Unides.

I tu agafa blat, ordi, faves, llenties, mill i espelta...

Jan Van Eyck (1425-1433): La adoración del Cordero místico. Catedral de San Bavón, Gante
1 »Tu, fill d'home, agafa una tauleta d'argila, posa-te-la al davant i grava-hi el dibuix d'una ciutat, que representarà Jerusalem.

2 Assetja-la: construeix un mur de setge, alça un terraplè, situa les tropes contra ella i emplaça ariets al seu voltant.

3 Agafa després una placa de ferro, posa-la com una muralla inexpugnable entre tu i la ciutat i mira-la de fit a fit: la ciutat quedarà assetjada i tu en seràs l'assetjador. Això serà un senyal per al poble d'Israel.

4-5 »I tu jeu sobre el costat esquerre i carrega't així la culpa del reialme d'Israel. Porta la pena de la seva culpa tres-cents noranta dies. Jo t'imposo en dies els anys que ha durat la seva culpa.

6 Quan els hauràs complert, jeu altra vegada sobre el costat dret i carrega't quaranta dies la culpa del reialme de Judà; t'imposo un dia per any.

7 Després mira de fit a fit Jerusalem assetjada i amenaçada pel teu braç arromangat, per anunciar-li de part meva la destrucció.

8 Jo et lligaré amb cordes i no podràs girar-te d'un costat a l'altre, fins que acabis els dies del setge.

9 »I tu agafa blat, ordi, faves, llenties, mill i espelta: posa-ho tot en un atuell i fes-te'n un pa. Menja'n tots els dies que jeguis de costat: tres-cents noranta dies.

10 L'aliment que prendràs cada dia no ha de pesar més d'un quart de quilo i te'l repartiràs per tota la jornada.

11 Beuràs l'aigua mesurada: mig litre d'aigua, que també et repartiràs per tot el dia.

12 Fes foc amb excrements humans i cou aquell pa davant d'ells com si fos una coca d'ordi.

13 El Senyor em va dir:
--Els israelites menjaran així el seu aliment impur enmig de les nacions on els dispersaré.

14 Jo vaig respondre:
--Ah, Senyor, Déu sobirà! Jo no he quedat mai impur. Des de jove fins ara no he menjat mai animals morts naturalment o destrossats per una bèstia salvatge; mai no ha entrat a la meva boca cap carn impura.

15 Ell em va dir:
--Està bé. Et concedeixo que coguis el teu pa amb excrements de bou, en comptes de fer-ho amb excrements humans.

16 I va afegir:
--Mira, fill d'home: faré que s'acabin les reserves de pa a Jerusalem. Menjaran amb angúnia el pa racionat, beuran amb tremolor l'aigua mesurada, 17 fins que els mancaran el pa i l'aigua i defalliran uns i altres: es corsecaran per les seves culpes.

(EZ, 4, 1-17). LA BÍBLIA (1993). Antic Testament. Ezequiel, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides

1527, Jan van Scorel: Entrada de Jesús en Jerusalén


L'últim sopar


Últim sopar. Salvador Dalí
14 Quan va arribar l'hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols

15 i els digué:
--Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió!

16 Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.

17 Llavors prengué una copa, digué l'acció de gràcies i afegí:
--Preneu això i repartiu-vos-ho,

18 perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.

19 Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
--Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.

20 I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient:
--Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres.

21 Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula.

22 El Fill de l'home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l'home que el traeix!

23 Llavors començaren a preguntar-se els uns als altres quin d'ells seria capaç de fer una cosa així. (Lc, 23, 14-23)

LA BÍBLIA (1993): Nou testament. Lluc, Editorial Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societas Bíbliques Unides.

La festa dels Àzims

Dirk Bouts (1467): La Última cena (Retablo del Tríptico). St. Peter, Lovaina
15 »Durant set dies menjareu pa sense llevat. El primer dia fareu desaparèixer el llevat de les vostres cases, perquè si des del primer dia fins al setè algú menja pa fermentat, serà exclòs del poble d'Israel.

16 El primer dia i el setè són dies d'aplec sagrat. Aquests dies no heu de fer cap treball; podreu preparar només el menjar que necessiti cadascú.

17 Observeu, doncs, la festa dels Àzims, perquè aquest mateix dia us vaig fer sortir com un exèrcit del país d'Egipte. Totes les generacions l'han de guardar. És una institució perpètua.

18 El primer mes, des del dia catorze al capvespre fins al dia vint-i-u al capvespre, heu de menjar pa sense llevat.

19 Durant set dies no hi ha d'haver gens de llevat a les vostres cases, perquè si algú, nadiu o immigrant, menja pa fermentat, serà exclòs de la comunitat d'Israel.

20 No mengeu res fermentat; a tot arreu on habitareu heu de menjar pa sense llevat."

Preparació de la Pasqua

21 Moisès va cridar els ancians d'Israel i els digué:
--Preneu per a cada família un anyell o un cabrit i immoleu-lo com a víctima pasqual.

22 Agafeu un manat d'hisop, mulleu-lo en la sang recollida en el gibrell, marqueu amb la sang la llinda i els dos muntants, i que ningú de vosaltres no surti de casa fins al matí.

23 Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l'exterminador entri a les vostres cases.

24 Compliu aquesta ordre; és un decret perpetu per a vosaltres i els vostres fills.

25 Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu.

26 I quan els vostres fills us preguntin: "Què significa per a vosaltres aquest ritu?",

27 respondreu: "És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases."
Llavors el poble s'agenollà i es prosternà.

28 Els israelites se'n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.

Text sencer

Pan judío. La cocina de Griselda
Si voleu llegir sobre la història de Moisés, CLIQUEU-HI.

divendres, 10 de desembre del 2010

Rut espigola en el camp de Booz

Camp d'ordi
1 Noemí tenia un parent de la banda del seu marit, un home ric i considerat, de la família d'Elimèlec, anomenat Booz.
 
2 Rut, la moabita, digué a Noemí:
--Deixa'm anar al camp d'algú que em miri amb bons ulls i espigolaré allò que no recullin els segadors.
Noemí li respongué:
--Vés-hi, filla meva.
 
3 Rut se'n va anar al camp i espigolava darrere els segadors. Per atzar anà a parar en un tros de terra que era de Booz, de la família d'Elimèlec.
 
4 Quan Booz va arribar de Betlem, saludà els segadors:
--El Senyor sigui amb vosaltres!
Ells van respondre:
--Que el Senyor et beneeixi!
 
5 Booz va preguntar al majoral:
--De qui és aquesta noia?
 
6 El majoral respongué:
--És una noia moabita, la que vingué amb Noemí dels camps de Moab.
 
7 M'ha demanat per a espigolar entre les garbes darrere els segadors. D'ençà que ha arribat, aquest matí, que no ha parat ni un moment. Ha estat ben poca estona asseguda a la cabana.
 
8 Llavors Booz va dir a Rut:
--Escolta, filla meva! No vagis a espigolar en un altre camp; queda't aquí i uneix-te a la colla de les meves serventes.
 
9 Fixa't en l'indret on els segadors treballen i vés amb elles. He manat als meus homes que no et molestin. I si tens set, vés on hi ha els càntirs i beu el que hagin pouat els segadors.
 
10 Rut es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué a Booz:
--Per què em mires amb bons ulls i t'interesses per mi que sóc estrangera?
 
11 Booz li va respondre:
--M'han contat tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit; has deixat els teus pares i la terra on vas néixer i has vingut a viure enmig d'un poble que abans no coneixies.
 
12 Que el Senyor, Déu d'Israel, sota les ales del qual has trobat refugi, et recompensi amb escreix tot el bé que has fet!
 
13 Ella va dir:
--Veig que em mires amb bons ulls. M'has omplert de confiança i has parlat al cor de la teva serventa, tot i que jo no sóc ni tan sols una de les teves criades.
 
14 Després, a l'hora de dinar, Booz li digué:
--Acosta't, pren un mos de pa i suca'l al vinagre.
Rut s'assegué al costat dels segadors i Booz li va torrar gra. Ella en va menjar tant com en volgué i encara li'n va sobrar.
 
15 Quan Rut s'aixecà per continuar la feina d'espigolar, Booz va dir als seus homes:
--Deixeu-la espigolar també entre les garbes. No la renyeu.
 
16 Mireu fins i tot que s'esmunyin algunes espigues dels manats perquè les pugui recollir. I no l'escridasseu.
 
17 Rut va anar espigolant en aquell camp fins al vespre. Acabat va batre el que havia espigolat i en sortí mig sac d'ordi.
 
18 Després s'ho va carregar al coll i se n'anà al poble. La seva sogra va veure el que Rut havia espigolat; Rut tragué el menjar que li havia sobrat i el donà a la seva sogra.
 
19 Noemí li va preguntar:
--On has estat espigolant tot avui? On has treballat? Beneït sigui el qui ha estat tan bo amb tu!
Rut va explicar a la seva sogra amb qui havia treballat, i va afegir:
--L'home amb qui avui he treballat es diu Booz.
 
20 Llavors Noemí va dir a la seva nora:
--Que el Senyor el beneeixi, el Senyor que sempre és bondadós amb vius i morts!
I afegí:
--Aquest home és un parent nostre, un dels qui ha de vetllar per nosaltres.
 
21 Llavors Rut, la moabita, va continuar:
--Fins i tot m'ha dit que no em separi dels seus homes fins que no acabin tota la sega.
 
22 Noemí va dir a la seva nora:
--Sí, filla meva, val més que continuïs sortint amb les serventes de Booz, que així evitaràs que et maltractin en un altre camp.
 
23 Rut, doncs, va continuar espigolant amb les serventes de Booz fins que s'acabà la sega de l'ordi i del blat. Però continuava vivint amb la seva sogra.
 
(Rt, 2, 1-23) LA BÍBLIA (2003): Antic Testament. Rut, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT