dimarts, 23 d’agost de 2011

“Anem segadors, escapcem bé que matarem la cuca!”




Guillermo Pérez Villalta (1991): La cosecha. Colección Banco Zaragozano



L’amo de la casa de Gerri, on havíem anat a segar després e Sort, era un home xocant i alegre. Era vell pels anys, però a la feina, passava al davant de tots i donava mostra de ser traçut i treballador com un de jove. Ben al contrari de Guerau que es mirava com treballàvem des de sota una freixera i sense desemparar la bóta. D’aquell amo de Gerri, a qui deien Taro, vaig aprendre unes quantes coses. Però n’hi ha una que recordo més que cap altra.
Era l’últim dia de segar a la seua propietat. El tros estava si fa no fa a la meitat; al nostre darrer, les lligadores no deixaven espigues esgarriades. En aquella casa s’hi veien moltes ones, entre filles i nores, també n’hi havia de llogades com nosaltres. Així doncs, avançàvem de pressa. Encara hi hauria sol que ja tindríem la feina acabada. Això, en comptes de fer-nos peresa, semblava venir a donar-nos aire. Vet aquí que, quan faltava només una quarta part del tros, l’amo va començar a animar-nos. “Anem segadors, escapcem bé que matarem la cuca!” Ningú no va respondre a la seua veu, però una mena d’ardor em va recórrer tot i vaig afinar els meus gestos per estalviar temps, desitjós d’acabar la feina. I ell continuava. “Vigileu, segadors! Avui l’agafarem. Vigileu que no s’escape!”
Ajudat pel seu hereu, Taro continuava cridant. “Atureu la cuca, nofos que s’escapés.” Cada camí els crits es feien més forts i les lligadores reien i esvolotaven. Els segadors dúiem un vaivé frenètic i alguns s’havien destapat dient alguna paraula com: “Au, anem!” o “Matem-la!”. Fins que només va quedar reposar les falç i els volants a terra per mirar com el vell Taro les segava, fins que només va quedar-ne un grapat. En aquell instant va parar-se. El seu fill va demanar la bóta i de mà en mà va arribar allí en el temps de dir “amén”. Tots érem al seu voltant quan va agafar l’últim floc d’espigues i va tallar-lo. “Ja la tenim!” –va ir. Aleshores va fer un crit agut com si fos el renillar d‘unn cavall. Una xicota va acostar-li un vencill i ell va lligar el floc. Aleshores el fill va passar-li la bóta i el vell va regar les espigues amb el vi. El color granat rebotava per damunt del groc esvaït de la palla i dels grans. De seguit tothom va posar-se a enraonar. Els xiquets que fins aquell moment havien espigolat, saltaven i s’acaçaven. La bóta passava de mà en mà i quan tothom va haver begut a pler, Taro va posar el floc mullar damunt d’una garba. “Au, seguiu-me tots cap a casa que farem un bon sopar!” No cal dir quina alegria sentíem caminant cap al poble, cap a casa Taro. Pel camí vam trobar-nos d’altra gent que anava i venia. Fins i tot jo, que mai no havia vist tal cosa, deia entre els altres: “Hem mort la cuca!”. I tots responien amb paraules alegres d’enhorabona.
Arribats a la casa, va sortir a rebre’ns una padrina, eixerida encara, que de seguit vaig saber que era la mestressa gran. Duia la pitxella a la mà i aixi que entràvem, anava abocant-nos beure als gots que una minyona repartia. Era un vi fort, gairebé ranci, que cremava l’animeta. Sort vaig tenir-ne que lleu van servir el sopar, si no, l’escalfor de la beguda m’hauria pujat al cap. Va ser un sopar abundant i bo. Semblava que l’amo es volia lluir per celebrar el final de la sega. Des del cap de taula va parlar amb una veu entelada. “Mentre Taro sigui valent, en aquesta casa sempre es matarà la cuca.” En acabat de sopar van fer ball a l’era. Jo estava mig atordit de tant menjar i beure, i de dobte vaig atalaiar-me que tenia a tocar una de les lligadores que havia vist al tros. (…).

Maria Barbal (1990): Mel i metzines. Cicle del Pallars. Editorial La Magrana, Les Ales Esteses, 170-171.





Gonzalo Barrachina Selles (1869-1916)
Ecos Levantinos
III - En la trilla
IV - Danza Característica
Sol Picó, dansa
Corporación Musical Primitiva
Àngel Lluís Ferrando, director

XXV edició de "La nostra música", Alcoi 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT