dijous, 7 d’abril de 2011

El meu taller: l'antic celler


Lola Anglada (1892-1984): La veremadora (sense datar)

El meu taller guarda les sentors del bon vi de quan era un celler ple de bótes arrepapades en llurs bancals, en dues rengleres. Aleshores, la verema era alegria i brogit en el casal, un renou que nosaltres, infants, esperàvem amb aler perquè aquest tragí de cada any el celebràvem com una gran festa. Quan el matí tot just apuntava, les remors en els cellers ens feien llevar per poder veure l’arribada dels carros amb les portadores plenes de raïms d’or, carmesí i negre d’atzabeja, tan carregats, que es movien feixucs, i els animals, cansats, esbufegaven [...].

Aquests dies de la verema eren acolorits per la gamma virolada dels raïms i els pàmpols escarlata, color de tardor, les portadores que vessaven de penjolls de raïms on les vespes feien feina, i els homes espitregats i amb les calces arromangades que descarregaven les portadores i les abocaven al cup, raïms que prest sagnaven. Tot era cridòria, remors, gatzara que creixia quan els homes trepitjaven els raïms bo i barrejant-s’hi les vespes i les abelles brunzinaires que s’enganxaven al most; alegria, cantades dels veremadors, sentors de vi verge... Aquesta fortitud semblava dir-nos que la vida de tots els qui ací ens aplegàvem no havia de tenir mai fi.

Lola Anglada (1980). La meva casa i el meu jardí. Barcelona: Alta Fulla (pàg.27-29).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT