Pere Torné Esquius: EscalesEls meus berenars, al temps de la meua infantesa, i fins i tot de la meua adolescència, han estat, sempre, elementals i humils. El que més m’agradava era menjar un tros de pa amb oli i sal. De vegades, les vegades de més luxe, hi havia una delicada variant: la meua mare em posava pa amb oli i sucre, o pa amb sucre i oli.
Enyore molt aquells primaris berenars, a la porta de casa, o corrent pel carrer, jugant, menjant a mos rodó el meu berenar, potser excessivament oliós de vegades, com m’agradava —i m’agrada, encara—.
Vicent Andrés Estellés (1985). Tractat de les maduixes. Barcelona. Empúries (pàg. 35).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada