Xampany (ai no, cava...)
Per exigencia de tipus legal, els productes catalans de vins escumosos han hagut de prescindir del nom tradicional que duu el producte —xampany— i s’han vist obligats a designar-lo, almenys en l’etiqueta, amb el del soterrani que els hauria de produir o propiciar. En conseqüència, ara, del xampany en diuen cava. El nom ha fet una certa fortuna i molta gent l’utilitza, fent costat, així, als admirables criadors i comerciants que es van veure descavalcats d’una denominació que ja era, per ella mateixa, tot un reclam. És clar que la legalitat mana i cal obeir-la; però mana a l’etiqueta i a la publicitat i en altres punts, sotmesos al compromís oficial; però a mi, ni a cap admirador de la indocilitat, no se’ns pot obligar a acomiadar del vocabulari col·loquial, ni per reial decret ni per sentència del Tribunal de la Haia, un nom simpàtic, festiu i espurnejant com el mateix vi escumós. I, per tant, continuarem dient xampany a la festiva beguda. Dir cava al xampany és com si a aquest vi airós que simbolitza l’alegria i la despreocupació, li haguessin col·locat els espessos vels de la censura.
 |
| Ramon Casas, cartell publicitari de champagne |
No és tan fàcil desterrar noms de tant de prestigi, noms glorificats en tants moments alegres i consagrats, fins i tot per la literatura. No podrem oblidar mai els versos oportuníssims i —per què no?— immortals de Pere Quart, que, justament, determinen, al meu entendre, el que és, en aquest cas, la beguda i el que és l’espai on podria elaborar-se, uns versos que formen part de la celebèrrima auca en la qual se’ns explica la fi del cagalàstics, i que diuen:
Per fi ens beurem el xampany
que hi ha en fresc fa més d’un any
i que si això no s’acaba
ja tindrà bouquet de cava.
Xavier Amorós (28 d’abril de 1989), dins Botigues de mar (1987-1989). Reus: Edicions del Centre de Lectura
 |
Un brindis amb cava (o xampany?) |
Més informació |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada