 |
| Borsalino-1951 (2009). Camino e vino |
- Prengui la sopa molt a poc a poc, senyoret, que és molt calenta. ¿Que potser li agradaria tastar el vi novell que en Quimet ha portat aquest matí de la finca de Premià de Dalt?
Aquesta darrera oferta despertà immediatament l’interès d’en Ramon.
- Això sí que m’agradaria –digué parant el got.
Assegut al cap de la taula com a únic comensal, en Ramon aixecà el vas de vi contra la llum de la gran llàntia del menjador per admirar el color rosat del vi primerenc. Després d’olorar-lo amb cura, en xarrupà un glop sense empassar-se’l, permetent que el preciós mos li envaís tots els racons de la boca, bellugant-lo amb les galtes disteses d’una banda a l’altra per estimular d’aquella manera les papil·les gustatives adients.
- Aquest any sí que és bo de veritat –digué, després d’empassar-se el glop, llepant-se els llavis amb la llengua mentre afirmava amb el cap, i afegí -: No ens la vendrem pas, la vinya, encara que me n’estiguin oferint molts diners.
Continua llegint: Reñaga, Ferran (2002) . Faves a la catalana i altres contes . Barcelona : Viena Edicions, 95-97
Receptes de sopa de ceba:
 |
| Regaz, Georgina i Selva, J. Las 30 mejores sopas de mi abuela al alcance de todos. Pomaire |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada