dimarts, 23 de novembre de 2010

Oli verd


Farolfi, Piero (2007). Olivo
No cullin avui… massa humitat. —Marco ens observa mentre deixem les senalles per collir les olives—. I la lluna no està bé. Esperin-se fins dimecres.— […]
És tard per a la collita de les olives. Tots els molins tanquen abans de Nadal, i només hem arribat amb una setmana d’antelació. Fora, un plugim gris desdibuixa el verd intens de l’herba que ha proliferat a causa de les abundants pluges del novembre. Poso la mà a la finestra. És freda. Marco té raó, per descomptat. Si collim avui, les olives mullades poden veure’s afectades pel míldiu si no aconseguim enllestir i dur-les avui mateix al molí. Recollim les senalles de vímet que se subjecten a la cintura —tan pràctiques per alleugerir una branca— i les saques blaves on es carreguen les olives, l’escala d’alumini, les nostres botes de goma. Encara no ens hem recuperat del desfasament horari del viatge, però ens llevem d’hora, perquè Marco arriba a dos quarts de vuit, quan amb prou feines s’ha fet de dia. Ens diu que anem a reservar hora en un molí; potser el dia s’aclarirà després. Si fos així, el sol assecaria les olives ràpidament.

—I la lluna? —li pregunto. Arronsa les espatlles. Ell no colliria ara, ho sé.

[...] El venerable molí de Sant’Angelo utilitza els mètodes més purs, ens diu Marco, premsen en fred les olives de cadascú per separat, en lloc d’exigir als petits productors que mesclin els seus productes amb el d’una altra persona. Tanmateix, cal tenir-ne pel cap baix un quintale, cent quilos. Els nostres arbres, que encara no s’han recuperat del tot de trenta anys de deixadesa, no estan en condicions de fer-nos semblant regal. Molts no han produït res.

El molí està impregnat d’una forta olor oleaginosa i el terra humit rellisca, segurament per l’oli. Les sales en les quals es premsen el raïm i les olives han adquirit les olors del temps, amb la mateixa certesa amb què les esglésies desprenen l’olor de la pedra freda. El seus sucs sens dubte penetren en els porus dels treballadors. L’encarregat ens parla d’uns quants molins on premsen remeses petites. No teníem ni idea que n’hi hagués tants. [...]

Mayes, Frances (2002). Bajo el sol de Toscana. Barcelona: Seix Barral, 217-234
Si voleu continuar llegint, CLIQUEU-HI.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT