"Pa negre"

És que el pa negre que encara els donen de racionament no es pot menjar! Un cop va venir una pobra dona i em va portar un crostó d`aquesta mena de pa perquè em fes càrrec del que havien de menjar. Gairebé vaig plorar de pena, era com un tros de carbó o de serradures brutes. Vaig pensar que la maleïda guerra arriba fins i tot a fer malbé el pa, mata el pa i tot, perquè allò no era pa, allò eta un pa mort, sense ànima i sense virtut. El vaig guardar, aquell mos de pa negre, no gosava llençar-lo, i el vaig posar als peus de la Mare de Déu del canterano, a la sala, a veure si els de dalt feien un miracle com el d`aquelles bodes, quan Jesús va convertir l`aigua en vi perquè la seva mare l`hi va demanar, que ell ni se n`adonava que el vi s`havia acabat i els convidats bevien qualsevol cosa.

 TEIXIDOR, Emili (2010): Pa negre, Barcelona. Columna, pàg. 84.