Cavalleria rusticana és una òpera en un acte amb llibret de Guido Menasci i Giovanni Targioni-Tozzetti basat en un conte de Giovanni Verga ambientat a Sicília. La música és de Pietro Mascagni. Va ser estrenada el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma i al Gran Teatre del Liceu el 9 de maig de 1891.
L’òpera se centra en una mort per gelosia amorosa; veritable manifest del verisme musical, que pretenia convertir l’òpera –contra els excessos dels romàntics– en un abrupte «fragment de vida» extret de la realitat social més dura. Aquest moviment, que procedeix directament del verisme literari italià inspirat pel naturalisme francès de Zola, afectà també el llenguatge musical, amb una continuïtat narrativa assegurada per l’orquestra i per l’abolició de les estructures tancades de l’òpera vuitcentista.
L’òpera se centra en una mort per gelosia amorosa; veritable manifest del verisme musical, que pretenia convertir l’òpera –contra els excessos dels romàntics– en un abrupte «fragment de vida» extret de la realitat social més dura. Aquest moviment, que procedeix directament del verisme literari italià inspirat pel naturalisme francès de Zola, afectà també el llenguatge musical, amb una continuïtat narrativa assegurada per l’orquestra i per l’abolició de les estructures tancades de l’òpera vuitcentista.
Scorsese va escollir Cavalleria rusticana per als moments més tràgics de Toro Salvaje i Coppola per El padrino III.
aLfio
(fredament)
Compare, feu com us plagui,
jo us espero allà fora, rere de l’hort!
(Se’n va.)
Turiddu
(a Lucia , que entra)
Mamma, aquest vi és generós,
i avui me n’he empassolat
massa gots, segur!
Vaig a fora, que em toqui l’aire!
Però abans vull que em beneeixis
com quan vaig marxar a fer el soldat.
I a més, Mamma, escolta, si no torno,
si no torno, hauràs de fer de mare
a la Santa, li havia jurat
que la duria a l’altar.
Li hauràs de fer de mare,
si no torno!
Lucia
Per què parles així, fill meu!
Turiddu
Oh, per res!
M’ho ha inspirat el vi!
Reseu per mi a Déu!
Un petó, un petó, mamma!
Un altre, un altre! Adéu!
(L’abraça i se’n va precipitadament.
aLfio
(freddamente)
Compare, fate come più vi piace;
Io v’aspetto qui fuori dietro l’orto.
(Esce.)
Turiddu
(a Lucia, che entra)
Mamma, quel vino è generoso,
e certo oggi troppi bicchieri
ne ho tracannati...
Vado fuori all’aperto.
Ma prima voglio che mi benedite
Come quel giorno che partii soldato.
E poi... mamma... sentite...
S’io... non tornassi... Voi dovrete fare
Da madre a Santa, ch’io le avea giurato
Di condurla all’altare.
Dovrete fare da madre a Santa,
se io non tornassi...
Lucia
Perché parli così, figliuol mio?
Turiddu
Oh! nulla!
È il vino che mi ha suggerito!
Per me pregate Iddio!
Un bacio, mamma...
Un altro bacio... addio!
(L’abbraccia ed esce precipitosamente.
L'acció transcòrre un diumenge de Pasqua a una plaça d'un poble de Sicília. Té com a protagonistes un noi que torna del servei militar (Turiddu) i una jove (Santuzza) que tenen un idil·li (abrandat per part d'ella; de despit per part d'ell, perquè ell ha vist que s'han trencat els seus plans de casament amb Lola, la promesa de tota la vida, que ara s'ha casat amb Alfio).
En la segona part de l’òpera, quan ja els odis i els amors s’han agermanat, la gent del poble surt de l'església i són convidats per Turiddu a beure un got de vi (ària i cor Viva il vino spumeggiante), i brinden. Arriba Alfio, que rebutja el got que Turiddu li ofereix. En una fingida abraçada de reconciliació Turiddu mossega l'orella d'Alfio, acció que vol dir que el desafia a mort. Els dos homes es repten a un duel, Crida sa mare, i li demana que, si ell no torna, faci de mare a Santuzza, a la qual havia jurar portar a l'altar (ària Mamma, quel vino è generoso).
La representació és de la temporada 2010 del Teatre de l'òpera de Lima. Canta l'ària el tenor Andrés Veramendi.
Webs consulades: Gran Teatre del Liceu i viquipèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada