- Circe, i ara, com pots demanar-me que et tingui dolcesa,
tu que en aquestes sales has fet uns bacons del meus homes
i que, tenint-me aquí, m’ofereixes amb pensa arterosa
d’acompanyar-te a la cambra i pujà’ en el teu llit, i aleshores,
quan jo fos nu, faries de mi un covard sense nervi!
No, el que és de mi, no esperis que vulgui pujà’ en el teu llit,
si no t’avens, deessa, a jurar-me a mb el gran jurament
de no traçar contra mi cap nova desgràcia que em perdi.
“Deia jo, i tot seguit va jurar com demanava.
I quan hagué jurat i perfet el gran jurament,
vaig aleshores pujà’ en el llit bellíssim de Circe.
“I les cambreres en tant s’afanyaven per dintre les sales,
quatre que són les que té per fer-li el treball de l’estatge,
sí, i, el que és elles, són filles de les fontanes i els boscos
i dels rius sagrats que s’escolen devers el salobre.
(...)
Una criada, llavors, abocà d’una gerra que duia,
bella, d’or, l’aiguamans en una bacina de plata,
per rentar-me, i parà davant meu una taula polida.
I una greu rebostera portava el pa i va servir-lo,
junt amb moltes viandes, contenta donant de la serva.
I m’invitava a menjar; però el cor no se m’hi abellia:
seia, altres coses pensant, i el meu cor hi vei tot negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada