 |
Oller, Narcís (1906). Pilar Prim
La taula, amb gran sorpresa d’aquelles dones de vida senzilla, era, si no parada, coberta amb elegant tovalles, adornada amb flors i un centre ple de confitures. En Marcial hi acostà dues cadires, convidant a ses amigues a prendre una copeta.- Marcial, per Déu!...- No faltava més! Serà l’únic record dolç que se’n podran endur de casa, i encara ben petit, per desgràcia meva!- I, dient això, ell mateix va treure, d’una de les vitrines que en lloc de tinell tenia, plats, coberts, copes i una ampolla de xampany.- Què diu, ara? –exclamà la Pilar veient aquest darrer preparatiu.Llavors ell, sense ni tan sols respondre, portà una magnífica licorera de metall i vidre esmaltat, i- Ai!... però... esperin, esperin!... Si hi ha d’haver algun sandwich de foie gras!...Obrí un calaix del trinxant, i, efectivament, pogué oferir-los una safata de brioches tasconades d’aquell fetge suculent.- Però, Deberga!, prou, prou, per Déu! Què fa?No hi valgueren excuses ni compliments: tot era ofert de tan bon cor, amb tanta sol·licitud i cortesia, que no es podia rebutjar.
Text extret de Santi Santamaria entre llibres i fogons. Trajecte gastronòmic per les millors obres de la literatura catalana. De Verdaguer fins avui. Editorial Galerada, Cabrera de Mar, 2005. Página 46.
Sobre Narcís Oller:
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada