diumenge, 23 de gener de 2011


Encantadísimo (2006),. Robert de Nola
Oller, Narcís (1906). Pilar Prim 
La taula, amb gran sorpresa d’aquelles dones de vida senzilla, era, si no parada, coberta amb elegant tovalles, adornada amb flors i un centre ple de confitures. En Marcial hi acostà dues cadires, convidant a ses amigues a prendre una copeta.
- Marcial, per Déu!...
- No faltava més! Serà l’únic record dolç que se’n podran endur de casa, i encara ben petit, per desgràcia meva!- I, dient això, ell mateix va treure, d’una de les vitrines que en lloc de tinell tenia, plats, coberts, copes i una ampolla de xampany.
- Què diu, ara? –exclamà la Pilar veient aquest darrer preparatiu.
Llavors ell, sense ni tan sols respondre, portà una magnífica licorera de metall i vidre esmaltat, i
- Ai!... però... esperin, esperin!... Si hi ha d’haver algun sandwich de foie gras!...
Obrí un calaix del trinxant, i, efectivament, pogué oferir-los una safata de brioches tasconades d’aquell fetge suculent.
- Però, Deberga!, prou, prou, per Déu! Què fa?
No hi valgueren excuses ni compliments: tot era ofert de tan bon cor, amb tanta sol·licitud i cortesia, que no es podia rebutjar.
Text extret de Santi Santamaria entre llibres i fogons. Trajecte gastronòmic per les millors obres de la literatura catalana. De Verdaguer fins avui. Editorial Galerada, Cabrera de Mar, 2005. Página 46. 

Sobre Narcís Oller:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT