- Pare reverent, puix a la santedat vostra plau tant saber mon nom, jo só molt content dir-lo-us. A mi dien Tirant lo Blanc, per ço com mon pare fon senyor de la Marca de Tirània, la qual per la mar confronta ab Anglaterra, e ma mare fon filla del duc de Bretanya e ha nom Blanca; e per ço volgueren que jo fos nomenat Tirant lo Blanc. Fama és per tots los regnes de cristians com lo sereníssim rei d'Anglaterra ha manadda celebrar cort general en la ciutat de Londres e ha contractat matrimoni ab la filla del rei de França, qui és la més bellíssima donzella que sia en tota la cristiandat e té moltes singularitats que les altres no tenen; entre les altres ne puc recitar una: trobant-me jo en la cort del rei de França lo dia de Sant Miquel passat, en la ciutat de París, perquè aquell dia era estat fermat lo matrimoni, lo Rei feia gran festa, e lo Rei e la Reina e la Infanta menjaven en una taula los tres, e verdaderament vos puc dir, senyor, que, com la Infanta bevia vi vermell, que la sua blancor és tan extrema que per la gola li veia passar lo vi, e tots quants hi eren n'estaven admirats.
Sandro Botticelli (1482): Banquete en el pinar
Martorell, Joanot (1490). Tirant lo Blanc. Capítol XXIX. Edició Online. Fundació Ciutat de Tarragona. Tinet
Per llegir el text digital sencer: Edició Online. Fundació Ciutat de Tarragona. Tinet
L'amor, dona, ch'io te porto (atribuïda a Jacopo di Fogliano -1468-1548-). Ensemble La Romanesca amb la soprano Marta Almajano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada