Els dies de fer oli

Trull d'oli conservat al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus (Baix Camp)
Fototeca.cat-E.Casas (Arxiu MCSV Reus)

De sobte es preguntà: «Per què en diran “vinasses” de l’aigua de les premses? N’haurien de dir “oliasses” perquè ve tota oliosa de les escaldades dels cofins. Però en deuen dir vinasses perquè té aquest color de vi.» Estava content d’haver-ho trobat.[…]

Els dies de fer oli, Janet passava més hores a la premsa que a casa seva. Alguna jornada de molt fred li havien permès fer festa i aleshores ningú del món no era més venturós que ell, ficat tot el dia entre la biga i les piques, entre la pila dels cofins i la tramuja, tirant lllenques de remolta al foc endimoniat o rodant la barra, com els homes, per a fer muntar la lliura.

            […] Tot ell fou envoltat i rublert de flaires, tot ell afalagat per imatges suaus com la dels rajolins daurats i pesants que cauen silenciosament a la pica; la pasta negra, lluent i olorosa que fa xap-xap sota la molta de pedra i s’escorre vers el reguerol circular del trull; el raig feixuc de les olives de tres colors —verd, negre, vermell— que l’home aboca del sac a la tramuja, mentre la mula tapada d’ulls la fa voltar lentament; les cassonades d’aigua bullent escaldant la pila dels cofins que raja com una cascada; el llit del premser, dintre una cova, sota mateix del replà per on s’escorre l’oli, jaç tou i greixós, com una pell de moltó calenta; la biga enorme que cruix tota sola quan el “peu” està parat i la gent reposa, com si exhalés un plany o com si volgués, en la quietud, contribuir a l’esforç de l’home. Tot això li passava pel cor com una festa i li produïa la delectança d’una beguda opiada que crea miratges i fantasies i submergeix en l’oblit l’angúnia present. Revivia poèticament la jornada de l’oli […].

Joan Puig i Ferreter (1929). El cercle màgic. Barcelona. Proa (pàg. 174-176, vol. I)

Spanish Olive

 Museu Comarcal Salvador Vilaseca