 |
Una copa de vi dolç (tanmateix, avui dia és més freqüent acompanyar la coca amb cava ben fresc) |
Aquesta nit [23 de juny], es tradicional menjar coca, possiblement com una romanalla d’algun ritu solar. Antigament, les coques eren obligadament circulars i amb un forat al mig, i devien tractar de recordar el disc solar. Eren pastades a casa, com un de tants productes de pastisseria casolana.
Després, les feien els forners, amb pasta adobada, o amb pasta de pa, més cuita, ensucrada i amb pinyons. En establir-se pastisseries, les coques van millorar la qualitat i foren endolcides amb cireres, poncem i d’altres fruites confitades. Es tenia per cosa obligada menjar-se la coca al ras, al camp o al carrer, és a dir, a ple aire, semblantment a tot allò que és propi d’aquesta nit. Hom creia que menjar-se la coca sota teulat portava desventura. Era costum de remullar-la amb vi dolç, i, les persones de paladar fort, amb aiguardent. Abans, sobretot aquells a qui agradava la beguda forta, bevien gorga, mena d’aiguardent poc refinat, però molt fort.
[…] Es feien coques de veïns que assolien una gran llargada. Hi havia forns especialitzats a fer coques de llargades enormes en relació amb la capacitat extensiva dels forns. S’havien fet coques de dotze metres de llargada, o sia d’una mida que doblava la grandària del forn. Es coïen en dues vegades, una per cada cap. Constituïen una veritable tècnica fornera o pastissera, i exigia molt d’enginy moure-les i tombar-les dins de l’espai ordinàriamentt reduït dels pastadors i dels forns. Per tal que la coca no es partís pel mig, mentre una part es coïa la que restava fora del forn calia sostenir-la amb uns taulons a manera de bastida. […] El costum de menjar-se la coca en comú pot constituir una resta d’un àpat o consagració ritual, derivada d’una de les cerimònies solsticials.
[…] Ara fa un segle, feien coques de pasta de pa, completament planes, i en forma asiluetada de be, amb referència a l’anyell que la iconografia presenta com a company inseparable de sant Joan.
A Mallorca les famílies feien coques planes petites com la mà, de forma circular i foradades del mig, que recordaven el disc solar segons la visió popular de Febus, igualment com la recorden totes les formes de pa rodones i foradades. […] També fou tradicional fer coques enllardades o ensaïmades.
A Menorca, abans, fou típica una coca especial de forma circular que anomenaven urana, mot derivat d’urà, equivalent a celest o solar. […] A l’Alguer, en comptes de coca fan uns ninots de pasta dolça, els quals reben el nom de canallerus i de munyicots. […]
La coca té sentit sagramental, com el tenen els altres pastissos tradicionals obrats amb farina i propis de diades fixes.
Amades, Joan (1982). Costumari català. Volum IV: Estiu. Barcelona: Salvat ed. i Edicions 62.
Joan Amades
|
El 1981, el cantant Jaume Sisa i el grup teatral Dagoll Dagom van muntar l'espectacle Nit de sant Joan; una de les cançons està dedicada a la típica coca que es menja durant aquesta revetlla, que obre el solstici d'estiu.
Jaume Sisa
Dagoll Dagom
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada