Els dies de fred han passat
I els dies de primavera han enterrat la pluja d’hivern
Veiem els coloms tornant cap a la nostra terra
L’estol acariciant els brots de les fulles noves
Per tant, amics meus, sigueu sincers i manteniu la vostra paraula
Aneu amb compte i no decebeu el meu amic
Veniu al meu jardí
Les roses estan esperant, boniques i fragants, llestes per ser tallades
Veniu i beveu amb mi, entre les poncelles i els ocells
Reunits allà, per cantar les oracions de l’estiu
Vi, vermell com les meves llàgrimes per la pèrdua
Dels amics, o vermell com la vermellor de les galtes dels amants.
Samuel ha-Nagid (993-1055 d.C.)
Aquest poema romàntic, escrit pel poeta sefardita Samuel ha-Nagid, és una invitació per participar de la bellesa de l’estació, del jardí i de l’amargor dolça de l’amor. Samuel ha-Nagid va ser també un savi talmúdic, un home d’estat, i un líder de la comunitat jueva a Espanya durant la seva època daurada. L’esperit obert de l’hospitalitat mediterrània contingut en aquest poètic convit, malgrat el lament amarg-dolç del final dóna una petita visió de la importància de l’hospitalitat en les cultures mediterrànies
Rabí Robert Sternberg (1998). La cuina sefardita. Editorial Zendrera Zariguey, Barcelona. Página 27.
Més informació: Wikipedia: Semuel ibn Nagrella Jewish Encyclopedia: Samuel ha-Nagid (Samuel Haleviben Joseph ibn Nagdela) WorldLingo: Ibn Naghrela de Samuel Humanistic Texts: Samuel ha-Nagid Encyclopedia Britannica: Samuel ha-Nagid Jewis Virtual Llibrary: Samuel ha'Nagid |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada