dissabte, 27 de juliol de 2013

El vi

Rufino Lasaosa (2009). De Cacabelos a Villafranca del Bierzo, León
La vinya és una planta que apareix a l’era terciària, és a dir, que de forma salvatge, existeix en tots els continents, que en aquella època estaven units. A Europa l’intens període glacial de fa 100 a 120.000 anys va fer desaparèixer la vinya salvatge, conservant-se només a les costes orientals del mar Negre, a l’actual Geòrgia. D’allà s’expandirà, ja com a planta de conreu, novament a tot Europa. A Amèrica per contra, es va conservar i es conserva en l’actualitat àmpliament la vinya salvatge que, s’ha de dir, no serveix per a fer vi, doncs de les moltes varietats de plantes del gènere Vitis vinifera és adequada per a l’elaboració de vins. Cal dir que aquesta varietat corrent a Europa no existia a Amèrica i va ser portada pels colonitzadors europeus.
Ens cal saber que la vinya no pot créixer a tot el planeta, sinó tan sols en dues petites franges, entre els 28º i els 50º de latitud, tant al nord com al sud. A la zona nord s’hi troba la Mediterrània i sud d’Europa, la part sud d’Amèrica del Nord (Califòrnia) així com algunes zones d’Orient Mitjà i en la actualitat algunes zones de Xina. A la part sud de l’equador hi trobem les zones del continent sud-americà, la zona de sud-àfrica i també Austràlia i Nova Zelanda.

Si voleu continuar llegint el text, CLIQUEU-HI.

Sans, Pere(2009). La cuina del vi (Apropament a la cultura del vi i la cuina a la Mediterrania). Editorial Comanegra, Barcelona 23-25.

Rafael DP (2007). Emerita Augusta (actual Mérida, Badajoz, España)
L’art de la verena

Ressona encara el toc de laudes en la fosca vall, quan una portella s’obre en la part de pedra i en el rectangle de llum es retalla una figura de negre hàbit amb caputxa, que amb quatre passes es planta vora el marge del rocallam, tot guaitant cap avall, en la negror de la fondalada. Un somriure s’endevina en la cara del monjo en veure la llum i sentir la fressa en l’estret corriol que puja cap al monestir. Són la colla dels veremadors, contractats d’avançada uns jorns abans; alguns han arribat des de França i seguiran cap al nord en acabar la verema aquí i cobraran el seu treball en moneda, altres són gent dels pobles propers; de Vall de la Creu, de la Selva de Mar i treballen a canvi de vi per a la despesa de casa.

Si voleu llegir més, CLIQUEU-HI.

Sans, Pere(2009). La cuina del vi (Apropament a la cultura del vi i la cuina a la Mediterrania). Editorial Comanegra, Barcelona 13-15.

Velázquez, Diego (1623). Los borrachos. Museo Nacional del Prado. Madrid
Després de la verema

I fent un bon salt en el temps, veurem ara de forma breu i intel·ligible quin és el procés pràctic actual per elaborar els diferents tipus de vins que trobarem en el mercat.
El raïm recol·lectat en la verema i transportat en les degudes condicions, perquè el gra no s’aixafi, arriba al celler on és pesat i se’n treu mostra per determinar-ne el contingut en sucres i l’acidesa de la partida, desprès és abocat a unes tolves de recepció. La primera intervenció es passar-lo per una màquina desrapadora que separa el gra de la rapa (la tija que aguanta els grans). A partir d’aquí el procediment serà distint segons el tipus de vi, blanc, negre o rosat.
Per elaborar el vi blanc els grans són conduïts a una premsa lleugera que extreu un 50 o 60% del seu pes de most, és el que s’anomena most flor, i que serà portat per mitjà de bombeig als dipòsits de desfangat, habitualment refrigerant-lo en aquest mateix pas. La resta serà premsada a major pressió i amb aquest most s’elaboraran els vins corrents, de poca qualitat o destil·lats.
El desfant consisteix a eliminar una bona part de la pola del raïm que està en suspensió dins el most i que l’enterboleix. Aquesta operació es fa per medis físics o amb ajut de substàncies clarificants, també en l’actualitat s’empren directament centrifugadores, després el most, ja més clar, es condueix als tancs de fermentació.

Si voleu llegir més, CLIQUEU-HI.

Sans, Pere(2009). La cuina del vi (Apropament a la cultura del vi i la cuina a la Mediterrania). Editorial Comanegra, Barcelona 115-121

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT