Bunyols i crespells

Salvat, Ramon (2010). Cadaqués

El bunyol és un producte de la rebosteria que invita a beure una bona ampolla de vi. Apareix en l’època en què el vi de l’any ha donat la volta. Els raïms collits pel setembre i el vi corresponent han passat, en arribar la Quaresma, per totes les evolucions, els avatars i moviments principals de la seva vida. El vi no és un objecte inert, com una taula o una cadira: és una cosa que té vida. Quan arriba aquest temps, és el moment, tan delicat, de mirar el que ha fet. Quan surt de bona entrada, fruitat, lleuger —i, per al meu gust, sec— es produeix la combinació perfecta amb els bunyols. En aquest punt, però, no crec que arribem, tampoc, a un mínim d’equanimitat i d’integració. Hi ha moltes persones, en efecte, sobretot en l’hidromel de Barcelona, que no poden concebre la rebosteria si no és mullant-la amb vins rancis, dolços i pesats. Davant aquest fet, jo m’atreviria a discrepar, modestament. I afegiré que addicionar, en el paladar, el sucre de la rebosteria amb el vi dolç potser forma una dolçor excessiva. […] 

            Quan surt bo [el vi] —tal com s’havia somniat—, els bunyols són molt més bons i tenen un interès que la pasta, intrínsecament no té. Quan el vi surt fracassat —per la raó que sigui—, els bunyols perden consideració i es tornen una mica pesats de digerir. Aquests fets potser demostren que l’element de lubrificació dels bunyols no és l’oli d’oliva, sinó el vi que hom hi beu, quan apareix.

            Cadaqués és un poble que, per haver viscut tants de segles en un absolut isolament terrestre, ha conservat una gran riquesa dialectal i dels bunyols en diuen crespells, com no em deixaran mentir els cadaquesencs. He menjat bunyols en molts pobles de l’Empordà: els crespells de Cadaqués són absolutament de primera. És clar que l’oli de Cadaqués no té rival possible. En canvi, no crec que ho siguin ni pel blat que es cull en el terme ni per la farina, que són escassos. Ho són per l’oli que s’hi fa i pel vi rosat i sec dels rostos i pendissos d’aquest país. El poeta de la població i dels seus voltants, el meu difunt i inoblidable amic el doctor Víctor Rahola, que fou un epicuri escèptic, escriví una poesia nostàlgica i elegíaca sobre els crespells de Cadaqués —plena de sabors i de perfums del rodal del Cap de Creus. Al meu entendre, és el millor que s’ha escrit sobre la matèria, i jo la llegeixo cada any, quan arriba aquest temps, amb gran profit.

Josep Pla (1980). El que hem menjat. Barcelona: Ed. Destino (pàg. 488-490)