 |
Leonardo da Vinci, que va fracassar com a cuiner en una taverna que va muntar al marge esquerre de l'Arno, prop del Ponte Vecchio de Florència
va dir que "qui no és capaç de fruir dels plaers de la vida és que no se'ls mereix". Aquesta aformació pot renir un punt de vanitat, venint de qui ve, però segurament som bastants els que li donem la raó.
Potser molts estaran també d'acord que el fet de menjar pot arribar a constituir un d'aquests "plaers de la vida" als qual es referia Da Vinci
(...)
Crec que de vegades té més importància allò que ingerim pel fet de deguster-ho que no pas pel que ens alimenta, perquè menjar bé i bo i ben fet és més un problema d'intel·ligència, de cultura i d'educació, que no pas d'instint. L'home és l'únic animal que és capaç de menjar per gaudir, tots els altres només s'alimenten, almenys sembla que és així; també és l'únic animal que beu sense set, quen tragueja un got de bon vi..."
Jaume Castell (2004) : Menjar, un dels plaers de la vida, a El menjar en la història , Valls: Cossetània Edicions.
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada