 |
Escaldat per l'experiència, l'apotecari negà l'autoria de comentaris tan perillosos, els atribuí sense manies a la maledicència i adoptà la mateixa actitud davant la pregunta inevitable sobre l'assumpte del manolet de Ribes, el pastisser del carreró de l'Ham: " Fet i fet, senyor rector, una altra calúmnia." ¿A qui podia passar pel magí que ell i el pastisser, amb la col·laboració insinuada del sereno, haguessin passat una nit sencera apanant en secret a la fleca perquè els clients trobessin l'endemà les peces habitual del pa fastigós del racionament transformades en figures estrambòtiques: carotes, peixos, conills, albergínies, carpes, cavalls, barues , gallines,dracs o carabasses? L'estupor fingit de l'apotecari va arribar al vistuosisme quan el capellà, després d'obrir un calaix de l'escriptori i treure'n un fal·lus enorme de pa al qual la floridura verdosa de la crosta dotava de la pàtina noble d'un bronze antic, va afirmar que l'estri lúbric i pervers havia estat cuit i venut amb les altres figures esmentades, entremig de pan de pagès, barres i llonguets.
Per saber-ne més de l'autor:
Pàgina web sobre Jesús Moncada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada