 |
Pràcticament, tanmateix, no hi havia res per menjar. Aquell dijous, a la nit, el plat prinicpal del sopar fou una sardina solitària per a cada u. A l'hotel feia dies que no hi havia pa, i fins i tot el vi escassejava tant que cada vegada bevíem vins més vells, a preus cada vegada més elevats. Aquesta escassedat de queviures continuà uns quants dies, un cop acabada la lluita. Recordo que durant tres dies seguits la meva dona i jo, per esmorzar, vam menjar només un trosset de formatge de cabra, sense pa i sense res per beure. L'única cosa que abundava eren les taronges. Els camioners francesos en portaven grans quantitats a l'hotel.
Archivo Rojo (fons documental fotogràfic sobre la Guerra)
Arxius sobre la Guerra Civil (Universitat de València)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada