Michelangelo Merisi, "Caravaggio": Baco (Bacco), 1598 |
Joies profundes del vi, qui no us ha conegut? Tots els qui han tingut un remordiment per apaivagar, un record per evocar, un dolor per ofegar, uns castells de vent per construir, tots en fi, us han invocat, déu misteriós amagat a les fibres de la vinya. Que en són, de grans, els espectacles del vi, il·luminats pel sol interior! Que n'és, de certa i ardent, aquesta segona joventut que l'home extreu de si mateix! Però que en són, també, de temibles les seves voluptats fulminants i els seus irritants encantaments! I amb tot i això, digueu, amb la mà al cor i consciència plena, jutges, legisladors, homes de món, tots vosaltres que la felicitat endolceix, a qui la fortuna facilita la virtut i la salut, digueu, qui de vosaltres tindrà el valor implacable de condemnar l'home que beu del geni?
Per altra part, el vi no sempre és el lluitador segur de la victòria i que ha jurat no tenir pietat ni gràcia. El vi s'assembla a l'home: mai se sabrà fins a quin punt se'l pot avaluar i menysprear, estimar i odiar, ni de quantes accions sublims o de quants crims monstruosos és capaç. No siguem, doncs, més cruels envers ell que envers nosaltres mateixos, i tractem-lo com el nostre igual.
Per altra part, el vi no sempre és el lluitador segur de la victòria i que ha jurat no tenir pietat ni gràcia. El vi s'assembla a l'home: mai se sabrà fins a quin punt se'l pot avaluar i menysprear, estimar i odiar, ni de quantes accions sublims o de quants crims monstruosos és capaç. No siguem, doncs, més cruels envers ell que envers nosaltres mateixos, i tractem-lo com el nostre igual.
(...) j'éprouve une joie immense quand je tombe
Dans le gosier d'un homme usé par ses travaux
Et sa chaude poitrine est une douce tombe
Où je me plais bien mieux que dans mes froids caveaux
L'Âme du vin / L'ànima del vi (Traducció: Rossend Llates)(...) s'apodera de mi una immensa glòria quan caic
dins la gorja d'un home usat a causa del seu treball,
I sa tèbia pitrera és una dolça tomba
On més m'estime que dins del meu fred celler.
Una versió italiana del poema de Baudelaire del grup Chantango. Publicada al disc I Fiori del male l'any 2001:
Més informació del disc i del grup a http://www.chantango.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada